dimecres, 28 de desembre de 2016

El paro en 2016 se ha reducido, eso si con empleo precario


En unos días acaba 2016, y en unas semanas se conocerán los datos del PIB, PIP per cápita, tasa de paro -EPA-, déficit y deuda del país y por regiones. Todo apunta a que se recuperará ya la riqueza previa a la crisis y mejorará el paro hasta cifras de 2008 en algunas zonas de España. Incluso el FMI calcula que España se convertirá en la tercera economía de Europa en renta per cápita por primera vez en la historia. Sin embargo, lo histórico serán las desigualdades entre regiones, de Madrid a Extremadura, de Cataluña a Andalucía. Es la otra cara de la recuperación.

 El mercado laboral español es famoso en todo el mundo por dos aspectos negativos: sus altos niveles de paro y la dualidad entre indefinidos y temporales. Estos últimos son quienes más que sufren la flexibilidad externa (pérdida de empleo) y la interna (reducción de sueldo en sus nuevas contrataciones). Pero incluso dentro de este colectivo hay quienes sufren más la dualidad. Son los que tienen los contratos más cortos, los que más salen y entran del empleo. Si se toma la referencia de tres meses o menos, este grupo se acerca al millón, 908.600, según la encuesta de población activa correspondiente al tercer trimestres de este año.

Incluso hay un grupo muy amplio, 1,58 millones, que no saben la duración concreta de su contrato pero sí que saben que es superior al mes. En estos casos, lo más probable es que se trate de los llamados contratos de obra o servicio, cuya duración en el tiempo —si no hay fraude ley— está vinculada, como su nombre indica, a la duración de la obra o servicio para la que ha sido contratada o subcontratada la empresa para la que trabaja.

Solo así puede explicarse que haya 1,1 millones de trabajadores temporales que superen los dos años de permanencia en el puesto actual. Aunque para llegar a esta conclusión, también tiene que suponerse que se cumple estrictamente la ley, que vincula el tipo de contrato y la causa por la que se ha firmado.

FUENTE: EL PAIS

diumenge, 18 de desembre de 2016

Nou Pla de l'Inspecció de Treball sobre registre de jornada laboral i nou SMI


 


La Inspecció de Treball i Seguretat Social, ha posat en marxa un Pla per endurit els controls sobre l'activitat de l'empresa, els seus empleats i l'horari de funcionament amb especial atenció als registres de jornada i quadrants de treball.

El RD-llei 16/2013, de 20 de desembre, de mesures per afavorir la contractació estable i contra la precarietat laboral, va incloure en l'Estatut dels Treballadors una disposició que contempla el registre diari de la jornada laboral, i l'obligació de l'empresari de portar el còmput de les hores en els contractes a temps parcial. La instrucció 3/2016 de la inspecció de Treball, posa en marxa a més el control de la jornada a temps complet, per la vigilància i el compliment de les jornades de treball per evitar el frau en la realització de les hores extraordinàries i procurar la seva correcta vigilància, retribució i cotització.

El Pla tracta de portar un registre diari de l'horari de cada treballador/treballadora, tant amb contracte a temps parcial com o a temps complet, i implantar sistemes de control. Incomplir aquest registre, comporta una multa de 60 a 625 euros en cas d'infracció considerada lleu, i pot arribar a un grau màxim de 6.250 euros, si la infracció es considera molt greu. La mida surt de dues sentències de l'Audiència Nacional que reclamen, el control de la jornada laboral, i el pagament efectiu de tot el temps de treball amb les hores extres.

dimecres, 23 de novembre de 2016

Empreses i persones amb compromis

Distintiu que atorguem a aquelles empreses i persones que han realitzat accions en favor de les persones d'ASSAT50 (desocupades de més de 45 anys de L'Hospitalet de Llobregat):
 




Autoritzem a les empreses i persones que relacionem a continuació a fer ús públic del distintiu, per a què la societat en general pugui reconèixer les accions fetes i pugui valorar el seu efecte positiu.

Empreses i persones amb compromís:

SERGIO RAMOS i JOSE MANUEL TOLEDANOPer col·laborar amb Assat, participació en el Congrés (18.12.14), accions formatives realitzades de manera desinteressada per al nostre col·lectiu, impartides a l'empresa AGUA EDEN. Accions realitzades el 2013, 2014, 2015 http://www.aguaeden.es

ANTONI BOLINCHES: Per les accions formatives realitzades de manera desinteressada per al nostre col·lectiu. http://www.abolinches.com/ca/

CAMBRA DE COMERÇ DE L'HOSPITALET: Pel suport logístic i de difusió de continguts donat per Joan Martorell. Accions realitzades el 2013, i participació en el Congrés (18.12.14). http://www.cambrabcn.org

AEBALL: Per les accions (programa d'inserció laboral, formatives, etc.) realitzades de manera desinteressada per a ASSAT, concretament a Rosa Fiol, i al seu equip. Accions el 2014. http://www.aeball.net/

* FOMENT, NETEJA DE L'HOSPITALET: Per la generació de llocs de treballs per associats i associades d'Assat50, a l'estiu de 2013, 2014, 2015 (primer semestre i estiu), 2016 (primer trimestre)

dissabte, 19 de novembre de 2016

La transmissió intergeneracional, un repte per a les empreses.


Actualment a Espanya, l'esperança de vida és de gairebé 83 anys, i per primera vegada des de 1941 hi ha més defuncions que naixements. En quatre generacions (entre1910 i 2009) l'augment, de l'esperança de vida s'ha duplicat, ara un bebè té més de 40 anys d'expectativa de la vida pel que fa al seu besavi. Aquest augment, es deu bàsicament, a les millores sanitàries i d'higiene, una millor alimentació, els avanços en la medicina, etc.

Això, juntament amb la incorporació més tardana dels joves al món laboral, la disminució a les taxes de fecunditat, entre d'altres, apunten al fet que a la Unió Europea la població activa al grup d'edat d'entre 55 a 64 anys augmenti un 16% fins al 2030.

Segons dades publicades per Eurostat en 2015, en la UE la mitjana de persones d'entre 55 i 64 anys que treballa, és del 53,3%. Suècia destaca per l'elevada taxa d'ocupació d'aquestes persones amb gairebé un 75%. A continuació Alemanya (66,2%), Dinamarca i Estònia, tots dos amb taxes superiors al 64%. El Regne Unit i els Països Baixos se situen entorn del 62%, a Espanya el 44,3%, i del 43,6% el 2014.

dilluns, 7 de novembre de 2016

Lo primero que debería hacer el nuevo gobierno es poner medidas para crear empleo digno





Después de casi un año con un gobierno en funciones, parece que el nuevo gobierno no va a hacer mucho para crear empleo.

Las principales prioridades (6 medidas) que el portavoz del Gobierno, Íñigo Méndez de Vigo, ha destacado tras la primera reunión del Consejo de Ministros, (ninguna para crear empleo), son:
  • Presupuestos y techo de gasto, en base a requerimientos europeos
  • Pacto de Toledo y diálogo social.
  • Financiación autonómica y conferencia de presidentes
  • Retocar la Lomce y nuevo pacto
  • Ratificar el acuerdo del cambio climático
  • Nuevo fiscal general del Estado
Si bien la medida sobre el Pacto de Toledo y diálogo social, es necesaria para el futuro de las pensiones. El nuevo gobierno no le da ninguna prioridad a generar empleo, lo que no se entiende, cuando España es el segundo país con más paro de la Comunidad Europea, por detrás solo está Grecia.

diumenge, 23 d’octubre de 2016

La riquesa de l'edat als llocs de treball



Agència Europea per la Seguretat i Salut en el Treball. Campanya 2016-2017: «Treballs saludables per a cada edat»


Europa està preocupada per l'envelliment saludable a la feina, l'Agència Europea per a la Seguretat i Salut en elTreball (amb seu a Bilbao), aquest any ha posat en marxa  la Setmana Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball, per l'Envelliment Saludable i el Treball Sostenible. L'esdeveniment té lloc dels pròxims 24 al 28 d'octubre, i es diu "Treballs saludables per a cada edat". Inclou nombrosos actes i activitats, a les que empreses i altres entitats relacionades amb la Seguretat i Salut en el Treball participen. 

En els últims anys s'està produint un acusat canvi demogràfic, es viu més temps i en millors condicions de vida. Els avanços científics, l'alt nivell de la sanitat pública, el desenvolupament de les polítiques socials, la disminució en les taxes de fecunditat, entre d'altres, han provocat un envelliment de la població. En els últims 100 anys l'esperança de vida ha augmentat 30 anys.