divendres, 29 de desembre de 2017

Cal que l'any 2018 es posin en marxa mesures urgents para reduir l'atur



Polítics, economistes, empresaris, sindicats i treballadors, treballen en solucions per reduir l'atur. Si bé hi ha coincidència en què la crisi econòmica i la falta de creixement són algunes de les causes de l'alta taxa, no es pot oblidar l'elevat nivell d'atur estructural que segons un recent estudi de Funcas se situa entre el 14 i el 16% de la població activa a Espanya.

La reducció de l'atur estructural (conseqüència de desajustaments entre el mercat de treball i el model productiu), és molt més difícil. S'han de posar en marxa mesures a llarg termini, que no tenen efectes immediats, pel que són necessàries també mesures a curt i mitjà termini. Algunes de les reformes plantejades a continuació han tingut resultats àmpliament beneficiosos en molts països, aquí no obstant la incertesa política, i l'allunyament de posicions entre els mateixos ciutadans fan difícil pensar, almenys actualment, abordar aquest desafiament amb la responsabilitat que es requereixen.


Es fa necessari reinventar els motors de creixement (turisme i construcció), potenciant el turisme cultural interior, i impulsant la construcció a través del desenvolupament d'infraestructures de transport i de rehabilitació de monuments històrics.

Cal facilitar la creació d'empreses, engegant mesurades de suport real a l'emprenedoria, amb la reducció de traves burocràtiques i de càrregues fiscals (Espanya actualment ocupa el lloc número 81 en el rànquing mundial de facilitat per engegar una empresa, segons el Banc Mundial). D'aquesta manera l'economia podria diversificar-se i s'alleujaria la tradicional dependència del mercat de treball espanyol de les grans multinacionals i del sector públic.

Incentivar la competència i la innovació en tots els sectors, a Espanya els productes d'alta tecnologia només són el 5,1% de les exportacions (sent superades per països com Romania o Lituània), mentre que la mitjana europea és del 15,6%. Fa falta més inversió en R+D+i pel que fa als competidors (1,24% del PIB, contra un 2,01% de mitjana europea i 2,4% en l'OCDE).

Altra mesura hauria de ser reforçar el sistema educatiu, l'objectiu d'aquesta reforma no ha de ser tant l'augment del nombre de titulats i titulades (de fet cada any surten més graduats de les universitats que els que l'economia demanda), sinó millorar la seva educació per facilitar la inserció laboral i potenciar el capital humà de les empreses espanyoles. El sistema hauria de basar-se en el mèrit, en l'aprenentatge de competències concretes més que en l'acumulació de coneixements teòrics i una sòlida formació en idiomes és el camí seguit per altres països europeus com Holanda, i demostra que quan les institucions públiques i privades poden especialitzar-se i competir lliurement entre si acaben oferint una formació de major qualitat als seus alumnes.

Pel Consell Empresarial per a la competitivitat, es podria reduir l'atur al 50% en 2018 si s'acabés amb l'economia submergida i el diner negre. Segons les seves dades els diners "B" suposa a Espanya un 23,1% del P.I.B, Holanda solament l'11%.

Són necessàries a més accions per la implicació i la participació directa de les empreses en les polítiques d'ocupació. Cal engegar mesures que els permeti conèixer les dimensions del problema, la seva importància en termes socials i econòmics. Això implica reconèixer-les en el seu paper, per valorar-les en la seva justa mesura, per escoltar-les activament i per oferir-los solucions als seus problemes. A Europa les polítiques d'ocupació que funcionen són aquelles que impliquen a les empreses com succeeix a Anglaterra on són les protagonistes del Apprenticeship, aportant el salari de l'aprenent o a Àustria on participen de les polítiques d'inclusió. Així és important, generar espais de col·laboració amb les empreses en cada entorn. Espais que vagin des de la seva participació activa a la planificació fins al contacte directe amb les persones que busquen ocupació i amb les quals més dificultats tenen. Hi ha molt per fer i proposar en aquest àmbit. Per exemple, recuperar la figura de l'aprenent i posar en marxa mesures perquè les empreses valorin l'experiència de les persones grans, de manera que es millorin les competències tècniques, s
'hauria de promoure la transmissió de coneixement intergeneracional a les empreses, les persones amb experiència poden transmetre les claus del treball a les més joves.

Reduir la gestió administrativa del Servei Públic d'Ocupació (SEPE) al mínim i incorporar més professionals d'atenció i suport a les persones, estiguin en situació de desocupació o no. El SEPE hauria de comptar amb equips d'orientació formats per professionals ben connectats amb la realitat empresarial, molts coneixements sobre comportament i aprenentatge, amb pes i capacitat de decisió en nombre suficient. Això és un clam des de la Unió Europea a l'Organització Internacional del Treball.

Al mercat laboral actual, l'excessiva temporalitat i les jornades de treball reduïdes, que generen importants ineficiències econòmiques, precarietat laboral, etc., és altra dificultat.  Caldria unificar els contractes indefinits i temporals i eliminar (o reduir a la seva mínima expressió) la contractació temporal, i introduir un contracte únic amb cost indemnitzatori creixent podrien ajudar. Per a activitats estacionals com a agricultura o turisme es pot usar la modalitat de fix discontinu. Per a activitats de curtíssima durada o purament temporals s'haurien d'usar les empreses de treball temporal, en les quals tots els treballadors tindrien el contracte únic indefinit. No té sentit que el cost de les activitats temporals i de molt curta durada recaigui.

L'atur és un problema social, econòmic, i de salut pública, pel que creiem s'han de posar en marxa amb URGÈNCIA mesures reals per reduir-ho. Ens agradaria que l'any 2018 es generés ocupació de qualitat, pel que li demanem al govern i als agents socials es posin seriosament i de manera responsable a donar alternatives per solucionar el problema.

Maria Hilda LOPEZ PEREZ
Junta Assat50

dijous, 21 de desembre de 2017

Los paises con mas robots tienen menos paro



Los rápidos avances tecnológicos que hemos vivido en los últimos años han dado pie a un intenso debate en el que predomina una visión pesimista del futuro. Los robots, nos dicen, van a generar paro y empobrecimiento. Se habla incluso de cobrar impuestos por su uso, como vía para evitar un apocalipsis laboral en el que el trabajo humano se vería desplazado por las máquinas.

Aunque el futuro está por ver, podemos fijarnos en la situación actual para arrojar algo de luz sobre este debate. Un ejercicio especialmente interesante es el que hizo el portal Prevención Integral y que recientemente ha replicado el servicio de estudios de BBVA. En ambos casos, se trata de comparar la densidad robótica (es decir, el número de robots en la industria) con los datos de paro de algunas de las economías más importantes del mundo.

Los datos sobre la existencia de robots provienen de la Federación Internacional de Robótica, mientras que las cifras de paro son de Trading Economics y Eurostat. A primera vista, podemos comprobar claramente que las economías con más densidad robótica tienen menos desempleo, no más. Es el caso de Corea del Sur, Singapur, Japón, Alemania, etc.

dijous, 23 de novembre de 2017

Brussel·les adverteix a Espanya que el deute i l'atur segueixen massa alts




La Comissió Europea (CE) va advertir fa uns dies a Espanya que ha de seguir reduint el seu elevat nivell de deute públic i privada, així com de la persistència dels alts nivells d'atur i l'elevada proporció de contractes temporals.

En el seu informe sobre desequilibris macroeconòmics publicat avui, l'Executiu comunitari assenyala que Espanya va registrar desajustaments "relacionats amb els alts nivells d'endeutament privat, públic i extern, en un context d'alta desocupació", és a dir, en quatre dels catorze indicadors que s'analitzen.

Brussel·les assenyala que és necessari seguir reduint els nivells de deute i que, si ben l'endeutament privat va caure en 2016, el ritme de reducció "s'ha ralentit" perquè s'ha recuperat la concessió de crèdits, el que a la vegada ha generat un repunt de la inversió.

dimecres, 8 de novembre de 2017

El trabajo a tiempo parcial y la precariedad laboral


El mercado laboral se está modificando en muchos aspectos. Ante la caída de empleo en la construcción y el cierre de las fábricas, el trabajo está ahora en el sector servicios, el drama es que con la crisis (2007) el paro ha subido en dos millones de personas.

Tres de cada cuatro personas con empleo (el 76%) está en el sector servicios ya sea en una empresa relacionada con el turismo o en una compañía nueva surgida de la digitalización de la economía. En el 2000 ese porcentaje era del 63%. Los sectores que más peso han perdido son la industria (del 19,6% al 13,8%) y la construcción (del 11,2% al 5,9%).

Otro dato es el trabajo a tiempo parcial que más ser un factor negativo, debería ser la solución para un reparto más equitativo del trabajo, para los cambios productivos que se están desarrollando (automatización, 4ª revolución industrial), etc., pero aquí el empleo es precario y de mala calidad, La  caída de los salarios por contratos a tiempo parcial (involuntarios), no permiten a las personas mantener un nivel de vida digno.

diumenge, 22 d’octubre de 2017

IX Informe Fundació Adecco, #TUEDADESUNTESORO:

El passat mes de Juny es va presentar a Madrid, el IX INFORME Adecco #TUEDADESUNTESORO, estudia la situació de les persones aturades de més de 45 anys, si bé destaca que és a partir dels 55 anys quan la situació és més agreuja i a vegades hi ha rics d'exclusió social, molt s'han analitzat sobre les dificultats laborals que travessen les persones aturades una vegada compleixen els 45 anys. 

En un mercat altament competitiu, les empreses tenen tendència a decantar-se pels més joves, als quals associen amb més formació, flexibilitat i rendibilitat. I, en segon lloc, perquè molts aturats sènior provenen de sectors que ja no generen oportunitats professionals, per la qual cosa s'han de reciclar per tornar a poder accedir al mercat, així com actualitzar les seves tècniques de recerca d'ocupació, en un mercat que evoluciona a passos de gegants.

divendres, 6 d’octubre de 2017

Només amb el diàleg es trobarà una solució per a Catalunya


Assat50 com a entitat social, ciutadana, independent i sense ànim de lucre, amb l'activitat principal de buscar feina pel col·lectiu de persones aturades de més de 45 anys, ens preocupa molt la situació actual que es viu Catalunya.

És per això, que desitgem una solució al conflicte com més aviat millor, pel que apel·lem al Govern de Madrid i al de la Generalitat de Catalunya, que es posin a dialogar i a analitzar les causes de les diferents posicions, per tal d'arribar a un acord.
 
Creiem que només mitjançant el camí del diàleg, de l'enteniment, del respecte i de la no confrontació, es podrà trobar una solució, al conflicte. Estem segurs que es pot arribar a un acord.

 
Pel que li demanem al Sr. Rajoy i al Sr. Puigdemont, que busquin el diàleg i la manera d'apropar posicions.