dijous, 25 d’agost de 2016

Las personas en paro mayores de 40 años, las olvidadas del mercado laboral



Según la EPA (Encuesta de Poblacion Activa), de las 4.574.700 personas desempleados en España, 2.226.100 tienen mas de 40 años, y estan fuera de las ayudas a los jóvenes y a los mayores de 55 años.

España, camino de convertirse en un país de camareros
     
"Nos gusta tu perfil, pero no tu edad". Las personas en paro mayores de 40 años están cansados de escuchar respuestas como ésta cuando acuden a una entrevista de trabajo.

Más de dos millones de personas (2.226.100) se encuentran en esta situación, y un 58% lleva más de un año en paro. Pero apenas se habla de ellos, "es como si fuéramos invisibles", afirma María José Valdivieso, presidenta de la Asociación Plus 40 Net y coautora del libro "El talento invisible". "Decidimos escribir este libro para entrar en el debate social, económico, político. Se habla mucho del desempleo juvenil, pero del de los mayores de 40 años no se dice nada. Es cierto que los jóvenes lo tienen muy difícil y que algunos se han visto obligados a marcharse fuera, pero los mayores de 40 años en paro además de no trabajar tienen en su mayoría (un 90%) cargas familiares", explica Valdivieso.

Problemas también en la jubilación:

Si bien es cierto que el desempleo en este colectivo se ha reducido en los últimos años, lo ha hecho a un ritmo sensiblemente inferior que entre los parados menores de 30 años. Mientras que en estos últimos el número de parados ha caído desde finales de 2012 en 550.000 personas (un 30,5% menos), entre los desempleados de más de 40 años lo ha hecho en 287.000 (un 11,5% menos).

Además, asegura Andrés de Toro, presidente de la Asociación Observatorio Trabajo Senior +45, a la falta de empleo se suma que "las personas que hoy tienen más de 40 años, van a llegar dentro de 20 a su edad de jubilación y les van a faltar años de cotización para poder cobrar su pensión máxima".

Desesperados, ven cómo su edad les cierra todas las puertas, pese a tener una amplia formación y experiencia. "Nos sentimos maltratados. Apenas existen subvenciones, como las que hay para incentivar la contratación de jóvenes, y las que hay suelen ser para mayores de 55. Además, somos los primeros a los que despiden las empresas no por falta de talento sino por nuestra edad", denuncia Valdivieso.

Lejos de ser un valor, los años se han convertido en un obstáculo para reengancharse al mercado laboral. Durante la crisis, muchas empresas recurrieron a recortar gastos de personal para intentar aliviar su difícil situación económica, y las primeras víctimas fueron los trabajadores con los sueldos más altos, que solían corresponder a los empleados de más de 50 años. Continuaron después con los de 45 y ahora en algunas compañías tener 40 años puede situarte en la cuerda floja.

"No queremos ayudas, sino trabajar"

"Nos sentimos ninguneados", afirma indignada la presidenta de una asociación que desde hace tres años se ha convertido en un referente para los desempleados mayores de 40 años.

Hasta su sede acuden profesionales a los que el mercado laboral ha apartado a una edad en la que todavía tienen mucho que aportar. La asociación les brinda la oportunidad de reciclarse con sus talleres y cursos, al tiempo que les ofrece un lugar para desahogarse, compartir experiencias y motivarse.

"No queremos ayudas", repite sin cesar Valdivieso, "queremos trabajar. Somos un gasto para el Estado. El dinero que nos puedan dar, preferimos que se lo ahorren y se lo den a las empresas para animarlas a que nos contraten. Somos un talento desperdiciado. Tenemos formación, experiencia y contactos".

Hace unos días, el Gobierno en funciones aprobó el Plan Anual de Empleo para 2016, dotado con 5.265 millones de euros, que persigue entre otros objetivos: mejorar la empleabilidad de los jóvenes y de los parados de larga duración mayores de 45 años.
"Yo por 1.000 euros mato"

Y es que aparte de la preocupación por no tener un sueldo y sentirse "inútiles", los mayores de 40 años sufren una doble discriminación. Por un lado, la de las ofertas de empleo que, en algunos casos, sólo van dirigidas a menores de 33 o 35 años y, por otro, la que los convierte en blanco fácil de los despidos colectivos. De ahí que no resulte extraño que su autoestima se resienta.

"Hemos sufrido mucho durante estos ocho años de crisis. No nos han cogido en entrevistas por nuestra edad, pese a gustarles nuestro perfil. Nos hemos bajado nuestros sueldos hasta el mínimo. Hemos bajado nuestra expectativas laborales. Hemos cambiado de sectores y ocupado puestos por debajo de los que solíamos tener", sostiene Valdivieso, que se pregunta qué más tienen que hacer.

Este colectivo se ha cansado también de escuchar que se han quedado obsoletos. "No es verdad. Los profesionales mayores de 40 años no han dudado en reciclarse, en hacer cursos, másters. Nos hemos sabido adaptar. La mayoría de los que teníamos puestos intermedios o altos, hemos terminado trabajando en puestos más bajos. Pero parece que no es suficiente. Nos sentimos frustrados", añade.

Valdivieso niega que el rechazo de las empresas se deba a que los mayores de 40 años piden sueldos más altos. "Quizá esto ocurría al principio de la crisis, pero no ahora. Yo escucho a mucha gente de estas edades decir: 'Yo por 1.000 euros mato'".

Conscientes de que necesitan formar parte del debate social, económico y político, los parados mayores de 40 años están dispuestos a hacer todo "el ruido posible" con tal de dejar de ser invisibles, de dejar de ser los olvidados de un mercado laboral que valora más la edad que el talento.


 FUENTE: El Mundo

divendres, 29 de juliol de 2016

És prioritari crear ocupació digna


Ahir es van publicar les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA), del segon trimestre d'aquest any, la taxa d'atur és del 20%, el nombre de persones aturades és de 4.574.700 persones, el que és 216.700 menys que al trimestre anterior (-4,52%). El total d'assalariats va augmentar en 252.700 persones, dels que 86.400 van ser contractes indefinits, i 166.300 temporals. Les llars amb tots els seus membres a l'atur, són 117.100 menys, encara i així són 1.493.800.

El nombre de persones en actiu va augmentar en 54.600, fins arribar a 22.875.700, amb una taxa d'activitat del 59,41%. S'ha creat ocupació a totes les Comunitats Autònomes, menys Navarra i Canàries, els majors increments van ser a Balears (amb 56.000 persones ocupades més), Catalunya (amb 53.700 persones ocupades més) i Múrcia (amb 28.400 persones ocupades més). Canàries va tenir 11.900 persones ocupades menys, i Navarra van ser 4.200 menys les persones ocupades.

Encara i així la xifra està molt per sota de les registrades el mateix trimestre en 2015 i 2014, el segon trimestre és bo per l'ocupació per la temporada estival i el turisme.
Podem dir que les dades són bones? Quan l'atur segueix sent un dels més alts en tota Europa, només Grècia té una taxa major, la majoria dels contractes són de menys de 6 mesos, amb jornades setmanals 20 hores o menys, i els salaris molt baixos.

Un anàlisi de la Comissió Europea revela que en l'àmbit europeu manquen prop de 700,000 professionals al món de les TIC. L'impacte d'aquestes va molt més enllà i arriba a tots els sectors productius, la Grand Coalition for Digital Jobs pretén actuar en aquest dèficit de persones amb capacitats en TIC i promou així una activa col•laboració. Amb els nivells de desocupació que tenim a Espanya, és encara més urgent i important actuar per crear ocupació en sector TIC i en altres sectors promovent la capacitació en Tic's. Què pot fer aquí el govern, les empreses, i els ciutadans en aquest sentit? Espanya pot reorientar la creació d'ocupació sobre les TIC?

L'entitat Economistes Enfront de la Crisi (EFC), lliure i independent, reuneix a un grup de professionals (no solament economistes), per posar el seu pensament a l'avanç de les ciències socials al servei de la societat, per a l'aprofundiment de l'estat del benestar, l'equitat social i econòmica. Entre els seus plantejaments està que la reanimació de l'ocupació actual és molt tímida, a més l'ocupació creada es de mala qualitat. El resultat en termes econòmics, és un l'empitjorament de les condicions laborals, ja que quan s'augmenta l'elasticitat de l'ocupació en relació al PIB, el que s'incrementa és ocupació de mala qualitat, i si l'economia sofreix una recaiguda, l'atur es redueix més ràpidament del que va augmentar.

Antonio González González, membre de (EFC), al seu article "Que fer i que no per crear ocupació, l'ocupació com a prioritat o com a parany", parla de 14 punts, al número 3 diu (l'única forma d'oferir més ocupació sense que aquest respongui a un creixement de la producció són les polítiques de "repartiment del treball"). D'altra banda, la recuperació del creixement necessita a curt termini un canvi d'orientació en la política econòmica europea de les polítiques d'austeritat, basant els ajustos fiscals en la recuperació econòmica, i aposti per un gran programa d'impuls a les inversions europees i pel creixement en les economies més sanejades de la UE. No pot haver-hi creació d'ocupació en un context en el qual permanentment es busca la contracció de la demanda. A llarg termini, és evident que un creixement econòmic permanent no és medi ambientalment sostenible, per la qual cosa és ineludible apostar per un progressiu canvi de paradigma cap a un altre no basat en el productivisme.


Maria Hilda LOPEZ PEREZ

Junta Assat50

dimecres, 6 de juliol de 2016

La saviesa i l'experiència, són valors que no s'han de perdre




Segons el VII informe d'Adecco sobre l'ocupació, es comença a recuperar l'ocupació de les persones aturades de més de 45 anys, el primer semestre del 2015 van ser el 76% de la nova ocupació creada. Del 2007 fins als 2014 van ser un dels grups més afectats per la destrucció d'ocupació, arribant a representar més del 40% de l'atur.

Segons les dades de la Enquesta de Població Activa (EPA) del primer trimestre del 2016, els majors increments de l'ocupació, van ser per les persones de més de 54 anys (amb 39.800 més ocupades), pel que fa al grup de 40 a 49 anys van haver 30.700 ocupats més. En canvi, l'ocupació va descendir entre les persones de 20 a 40 anys. La baixada més important va ser pel grup de 35-39 anys, amb 40.600 ocupats menys.

És per pura estadística, o bé el mercat comença a equilibrar-se, de manera que no es discrimina laboralment a ningú per edat? Podríem dir que ara als processos de selecció, se centren més en el talent, que en la data de naixement?

Segons Francisco Mesonero, director general de la Fundació Adecco i expert en la inserció del col•lectiu sènior, "les companyies s'estan adonant que aquests empleats són els que mostren un major grau de compromís i fidelitat amb l'empresa, ja que la majoria tenen responsabilitats familiars i que moltes vegades vénen d'estar a l'atur o han estat en els últims anys".

D'acord amb les dades, s'està contractant més a persones majors de 45 anys, el que desmitifica que els hi costa posar-se al dia en les noves tecnologies, tampoc és cert que els costi formar-se i reciclar-se (la majoria dels qui han aconseguit una nova ocupació ho ha fet). No és cert així mateix que cobrin més, ja que accepten els sous i els contractes precaris que hi han al mercat laboral. És necessari acabar amb els estereotips que encara pesen molt als processos de selecció.

Així mateix, és molt preocupant l'atur juvenil, cal posar en marxa mesures perquè els joves entrin al mercat laboral, molts d'ells s'han d'anar fora d'Espanya a treballar.

Generalment els majors aportem més de l'experiència, un nivell major de maduresa. L'experiència permet anticipar-se a les situacions, el que permet gestionar millor les situacions en l'entorn laboral, i tenir una visió més realista de la feina i de l'empresa. Hi ha estudis que assenyalen que els majors són més estables i fidels, i que aprecien més una ocupació (els ha costat molt aconseguir), a més en general tenen fills majors pel que la vida familiar els hi reclama menys temps i energia, la qual cosa fa possible que estiguin més centrats en el treball.

El dilema no està entre l'experiència de les persones majors de 45 anys, i la frescor dels més joves, que a més dominen les noves tecnologies, tenen la ment més oberta pel que s'adapten millor al canvi. Perquè una empresa funcioni bé ha d'haver-hi un equilibri, entre les noves idees, innovació, experiència i maduresa emocional, en les plantilles han de conviure els joves i els sèniors, i més en una societat amb rècord d'envelliment (-112 de més de 65 per cada 100 menors de 16 anys).

És necessari crear ocupació de qualitat, a la que es valorin les capacitats i no es discrimini no l'edat ni d'altres. 

Sense feina digna, no arribarà la recuperació econòmica.

Maria Hilda LOPEZ PEREZ
Presidenta Assat50

dijous, 23 de juny de 2016

Propuestas en materia de empleo en las elecciones del 26 de Junio



Crear empleo para bajar la tasa de paro del 20%, ayudar a autónomos y parados de larga duración, subir el salario mínimo y racionalizar la jornada laboral son algunos de los objetivos electorales que, de cara al 26-J, comparten los cuatro grandes partidos pero con matices y desde perspectivas distintas.

El empleo es uno de los ejes estrella de los programas electorales del PP, PSOE, Unidos Podemos y Ciudadanos, que, sin embargo, no se ponen de acuerdo en las recetas para crear trabajo estable y de calidad, ni tampoco en cómo paliar el paro de larga duración que lleva cuatro años por encima de la barrera de los dos millones, frente a los 240.000 de antes de la crisis.