dilluns, 29 de desembre de 2014

Manifest per a la genereració d'ocupació i la protecció de les persones aturades de més de 45 anys

MANIFEST

PER A LA GENERACIÓ D’OCUPACIÓ
I LA PROTECCIÓ DE LES PERSONES ATURADES DE MÉS DE 45 ANYS

La crisi econòmica ha provocat de manera especial la destrucció d'ocupació per a les persones més grans de 45 anys. Segons el "VI Informe mayores de 45 años en el mundo laboral”, elaborat per Fundació Adecco, al 2007 hi havia 422.000 persones de més de 45 anys a l’atur, i el 2014 ja n’hi havia 1.906.100:  prop del 40% del total de l'atur a Espanya. A més, en el recent informe del  Consell Econòmic i Social (CES) sobre la situació sociolaboral de les persones de 45 a 64 anys d’edat, el CES diu a les administracions públiques que les polítiques d'ocupació "no compleixen de manera adequada les seves funcions", cosa que provoca que les persones en aquesta franja d'edat pateixin més atur de llarga durada.

Partint d’aquesta base, l’Associació de persones aturades majors de 45 anys de l'Hospitalet de Llobregat (Assat50), compromesa en el repte de trobar alternatives i possibles solucions, celebra el Congrés sobre l'ocupació i l'atur de les persones majors de 45 anys, el 18 de desembre de 2014, a l’Auditori Barradas de l’Hospitalet. Com a conclusió del Congrés, fem aquest manifest, alhora que fem una crida a les associacions de persones aturades majors de 45 anys, entitats, sindicats i altres organitzacions perquè s'hi adhereixin.

El treball és un dret recollit en la Constitució (articles 35 i 40), que té com a objectiu realitzar una activitat remunerada que contribueixi  a la satisfacció de les necessitats individuals i col•lectives. Alhora incideix en la generació de riquesa, de benestar i de progrés per al conjunt de la societat. Ens eduquen per treballar i de petits se'ns pregunta què volem ser de grans. El treball té una gran importància en la vida de les persones, ja que afecta de forma decisiva el desenvolupament personal i professional.

La difícil situació actual, que es manifesta clarament en les dades que s'extreuen de l'últim informe del Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE) sobre el mercat de treball dels més grans de 45 anys, publicat el 2013 amb dades del 2012, indica que les persones més grans d'aquesta edat suposen el 39,23% del total de les persones desocupades a tot l’Estat espanyol, un 35,42% de les quals es troben en situació d'atur de molt llarga durada (més de 2 anys). La conclusió és evident: el col·lectiu té moltes dificultats per a la inserció laboral. Durant els últims 10 anys, els  demandants d'ocupació majors de 45 anys s'han incrementat en major proporció que la totalitat dels demandants d'ocupació.

Les últimes dades publicades pel Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social demostren que la despesa en prestacions per desocupació a l'octubre del 2014, s'ha reduït en un 17,8% respecte a l’octubre del 2013. La cobertura del sistema de protecció per desocupació durant l'octubre passat va ser del 57,31%, tres punts percentuals menys que un any abans, cosa que implica, que una mica més de 4 de cada 10 aturats no cobra cap prestació. Cal assenyalar, a més, que la reforma laboral no ha fet més que empitjorar la situació, ja que pràcticament ha eliminat les subvencions per la contractació de majors de 45 anys, i ha reduït de manera important el subsidi per a majors de 52 anys (426 euros més), que ha passat a ser per a persones de més de 55 anys, i que no es pot cobrar, si les rendes en l'àmbit familiar superen els 483,98 euros per membre. El resultat és més atur i menys prestacions; és a dir, més famílies en risc d’exclusió social.

Per tots aquests motius, creiem necessari que els poders públics i els òrgans de govern tinguin com a eix central de la seva acció política destinar tots els esforços i recursos possibles, a millorar la situació de les persones que hagin perdut el seu lloc de treball, a posar en marxa polítiques actives que generin ocupació i, alhora, a enfortir el sistema de proteccions per desocupació, amb l’objectiu d’evitar que aquestes persones caiguin en l'exclusió i en la marginació social.

Sobre la base d'aquestes consideracions, és imprescindible trobar solucions com més aviat millor per evitar una major precarietat i pobresa, i aconseguir una millora de les condicions socials.

AIXÍ DONCS, DEMANEM

1r Que torni el sistema de bonificació a les quotes a la Seguretat Social, i en tot cas que es millori tenint en compte  a les circumstàncies actuals, per estimular la contractació de les persones de més de 45 anys.

2n Que s’afavoreixi la inserció laboral millorant l'orientació laboral, ampliant l'oferta formativa ocupacional especialitzada teorico pràctica, en funció de la demanda de les empreses, per tal d’afavorir la reinserció laboral de les persones majors de 45 anys.

3r Que es recuperi el subsidi d'atur anterior al Reial decretllei 20/2012, de 13 de juliol, i en tot cas es millori d'acord amb les circumstàncies actuals. El subsidi d’atur ha de cobrar-se mentre no es trobi feina, vinculat a un pla d'inserció laboral i de cerca activa d'ocupació.

4t Que es promogui una llei perquè les persones en atur majors de 55 anys, amb 35 anys cotitzats o més, passin a la jubilació.

5è Que s’engegin accions i campanyes informatives per fomentar que els empresaris valorin més positivament l'experiència, el talent, la maduresa, la saviesa, l'alta responsabilitat, la lleialtat, el compromís, etc. Les persones de més de 45 anys  han contribuït al creixement i desenvolupament de l'actual món empresarial.

6è Que es creï una Renda Bàsica de Ciutadania, com a mesura de protecció a la societat en general i davant de la vulnerabilitat de les persones socialment més febles.

7è Que s’engegin mesures que afavoreixin l'autoocupació i el cooperativisme.

8è Que s’estableixi el salari mínim interprofessional en 969 euros, d’acord amb les directrius de la Carta Social Europea, segons la qual el salari mínim ha de ser ser equivalent al 60% del salari mitjà nacional (el 2013 a Espanya,1.615 euros bruts).

9è Que es promoguin eines per ajudar les persones aturades a mantenir un bon estat de benestar mental i social, de manera que puguin superar les pressions d’aquesta situació sobre la seva salut mental, conservin el seu potencial professional i social, i se’n reconegui la contribució a la comunitat.

10è Que s’estableixin instruments d’autonomia col·lectiva, de manera que qüestions lligades a la perspectiva d'edat, s'incorporin als convenis col•lectius.

11è Que els poders públics posin en marxa polítiques i plans d’ocupació, per impedir que tots els membres d'una família es quedin sense feina, per tal d’evitar situacions de pobresa i de risc d'exclusió social.

12è Que les administracions públiques destinin un 5% del seu pressupost a polítiques actives d'ocupació, per tal de crear ocupació per als aturats de llarga durada i, especialment, per als de més de 45 anys.

13è. Que s’engeguin polítiques per la prevenció de la desocupació i per la permanència al mercat de treball.

14è. Que s'habilitin sistemes per afavorir la participació del nostre col·lectiu en consells, taules, fòrums de treball d'administracions públiques i privades, per defensar polítiques i iniciatives que vagin en les direccions esmentades en els punts anteriors.

ASSOCIACIÓ DE PERSONES ATURADES DE MÉS DE 45 ANYS

dimecres, 24 de desembre de 2014

L'atur de les persones de més de 45 anys, s'ha multiplicar per 4 des de el 2007


L’atur s’enquista a partir dels 45 anys

L’edat és una llosa que redueix més d’un 50% les oportunitats de feina per a 1,8 milions d’espanyols

Un de cada tres aturats a Espanya té 45 anys o més. El col·lectiu no s’ha salvat de la crema de llocs de treball que ha comportat la crisi. El 2007, els de més de 45 anys eren un de cada quatre aturats, però el que resulta més alarmant no són els percentatges sinó la realitat: avui hi ha prop d’1,8 milions de persones que estan a l’atur en aquesta franja d’edat enfront de les 450.000 de fa sis anys, segons les dades de l’INE. El mur que s’intueix per retornar al mercat laboral amb aquesta edat és robust. Les probabilitats de trobar una feina es redueixen més d’un 50% a partir del moment en què la persona compleix els 45 anys, segons un estudi de la catedràtica de la Universitat del País Basc Sara de la Rica, que compara dos perfils d’aturats amb el mateix bagatge i formació però l’un per sota i l’altre per sobre d’aquesta barrera d’edat.

Quins són els elements que endarrereixen la sortida de l’atur a Espanya? L’estudi n’assenyala tres: tenir més de 45 anys, portar més d’un any a l’atur i rebre un subsidi que desincentivi la cerca activa de feina. En el cas del col·lectiu d’aturats més veterans, compleixen dos dels tres principis de manera molt majoritària, ja que també són el col·lectiu que pateix més intensament l’atur de llarga durada [vegeu gràfic]. Més de la meitat dels desocupats a partir de 45 anys fa més de dos anys que estan en aquesta situació, segons l’Enquesta de Població Activa (EPA) del tercer trimestre.

La bossa de persones condemnades a l’ostracisme al mercat laboral quan algú mira el seu DNI és “l’autèntica bomba de rellotgeria” per a la cohesió social, segons De la Rica. L’autora, que va participar en un fòrum a Barcelona sobre l’efectivitat de les polítiques actives d’ocupació, convida a prestar més atenció al col·lectiu quan es dissenyen aquest tipus de polítiques: “Circula la idea que entre aquest col·lectiu hi ha moltes dones que han intentat incorporar-se al mercat laboral i no ho han aconseguit, però el cert és que el 57% dels aturats majors de 45 anys a Espanya són homes caps de família”. Aquesta dada afegeix dramatisme a la situació de desocupació perquè equival a llars que s’han quedat sense el sou del principal integrant de la unitat familiar i que subsisteixen a base de prestacions i subsidis, en el millor dels casos.

De la Rica també desmunta a l’estudi un altre fals mite sobre el fet que la proximitat a la jubilació d’aquests treballadors esmorteeixi el cop. Les xifres desmenteixen aquest salvavides perquè prop del 70% estan encara lluny de retirar-se del mercat laboral i tenen entre 45 i 55 anys.

La llosa de l’edat es dóna també en altres països d’Europa, però amb una intensitat molt inferior. De fet, Espanya presenta el pitjor escenari, més greu fins i tot que el dels països rescatats durant la crisi (Grècia, Irlanda i Portugal).

Els països que presenten les taxes d’atur més baixes en aquesta franja d’edat són Noruega i Suïssa. D’altres més pròxims, com França, també donen un horitzó laboral més optimista als majors de 45 anys. La clau, segons De la Rica, són les polítiques que en aquests països han resultat preventives i han evitat el drama amb què conviu ara el mercat laboral espanyol. “S’han de fer reformes perquè continuar actiu al mercat laboral sigui la millor opció que poden tenir aquests aturats”, resumeix l’experta.
Una de les reformes que, a temps, hagués contribuït a reduir els aturats actuals, hauria estat retirar abans els incentius a la jubilació anticipada. La reforma en aquest àmbit, que va restar atractiu a aquesta pràctica, va arribar en plena crisi el 2012, quan gran part del mal ja estava fet. A més, recorda De la Rica, Espanya ja tenia una taxa d’atur molt més alta que la mitjana europea en la franja d’edat de 45 a 65 anys.

Pocs incentius per a les empreses
El marc laboral espanyol, a més, tampoc ha creat les condicions perquè aquestes persones vegin com l’opció més atractiva per a ells mantenir la feina. En aquest cas, facilitar les polítiques de compatibilitzar la feina i la prestació ajudaria a fer més atractiva l’acceptació d’una feina. Aquesta opció existeix ara per a les persones a partir dels 52 anys, però podria rebaixar-se l’edat com han fet altres països, diu De la Rica.
Una altra de les mancances a Espanya són els incentius magres per a les empreses. Les bonificacions a la contractació d’aturats de més de 45 anys duren tres mesos i només es mantenen indefinidament quan es tracta d’aturats en aquesta franja d’edat que pateixen alguna discapacitat. A França, per exemple, hi ha un contracte generacional per a majors de 57 anys que fa atractiva la retenció dels empleats a les plantilles.

L’altre gran eix on actuar és la formació mentre la persona està treballant. Això, segons De la Rica, també esdevé un escut davant el risc de perdre la feina, ja que es manté el treballador al dia i s’evita que quedin desactualitzats. A Suïssa, és molt habitual que la formació dels treballadors s’allargui fins que compleixen els 60 anys. A França o a Holanda, els treballadors han d’obtenir cada cert temps un certificat que validi les seves competències. Aquests itineraris de formació contínua es financen amb fons europeus de formació i desenvolupament. Un altre exemple és Noruega, que té un centre especialitzat en el treball de la gent gran des del qual difon bones pràctiques entre les empreses i assessora els treballadors.

Les llars amb tots els membres aturats es disparen
Catalunya tenia en el segon trimestre d’aquest any 233.700 llars amb tots els seus membres a l’atur, una xifra que suposa un augment del 288,9% en comparació amb el mateix període del 2008, quan 60.100 llars catalanes tenien tots els seus membres desocupats.

Aquesta és una de les xifres de l’informe Mercat de treball, llars i desprotecció social, elaborat pel sindicat CCOO amb dades bàsicament extretes de l’Enquesta de Població Activa (EPA) des del 2008 al 2014 i que conté nombrosos indicadors que permeten calibrar els efectes de la crisi econòmica a Catalunya. Per exemple, les llars sense ingressos han crescut un 50,8% en aquests sis anys, passant de 60.400 el 2008 a 91.100 el 2014, mentre que la població catalana en risc de pobresa va arribar el 2013 a un total d’1.463.100 persones.

Un altre dels camps on s’ha fet notar la crisi és en la discriminació laboral per gènere: segons les últimes dades salarials les dones catalanes van cobrar de mitjana 6.000 euros menys que els homes. “La feina remunerada ja no representa una garantia contra la pobresa”, sosté la secretària de socioeconomia de CCOO de Catalunya, Cristina Faciaben. El 21,6% de les persones amb ocupació a Catalunya durant l’any passat estaven en risc de pobresa laboral.

FONT: DIARI ARA, ELENA FREIXA Barcelona |  22/12/2014

dilluns, 15 de desembre de 2014

2013, 1er CONGRÉS DE PERSONES ATURADES DE MES DE 45 ANYS



 Video Congrés

Cliqueu sobre el poster del congrés per veure el video de presentació.

El "PRIMER CONGRÉS DE PERSONES ATURADES MAJORS DE 45 ANYS" Ha estat un exit!


Assat50 juntament amb les altres 4 associacions organitzadores,  (APMA) de Santa Coloma de Gramenet; (ADAG40) d’Olot, Club del Trabajo de Badia del Valles i Colectivo de Parad@s +50 de Terrassa, hem rebut moltes felicitacions i n’estem molt contents. Van assistir-hi més de 300 persones i els principals mitjans de comunicació se n’han fet ressò com podreu comprovar clicant els diferents enllaços que hi ha més endavant.

Pel que fa al contingut, la primera sessió, “Quina és la millor edat per estar a l'atur”, va comptar amb 3 ponents, un de menys de 35 anys ,Alvaro Rodilla, un d'entre 35 i 45 ,Jordi López, i un de més de 45, Carles Grima, que van deixar molt clar que no hi ha cap edat bona per estar a l'atur.

La segona sessió, "Com ens aplicaran les pensions en el futur", la van conduir tres ponents molt qualificats i coneguts, relacionats amb la problemàtica, Josep M Rañé, Eduardo Rojo, van parlar de les pensions i Daniel Raventos, va parlar de la renda bàsica.